dijous, 27 d’octubre del 2011

Situació a can Barça

Després d'un parell de mesos de competició, ja podem començar  a fer les primeres valoracions de com està funcionant la temporada. 

L'equip de Pep Guardiola ha estat assetjat per les lesions en una plantilla escassa on es noten les baixes. La temporada començava molt forta amb la disputa de dos títols, encapçalats per la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid. L'enfrontament contra l'etern rival va comportar més exigència psíquica que física. Massa pressió a principi de temporada. El dit de Mourinho encara ho embolicava més. Aquest fet va fer evident el que tothom sap, el Barça és el rival a batre, dins o fora del terreny de joc, on pugui el rival. El rival amb noms i cognoms perdia els papers davant la realitat, el Barça seguia conquistant el món del futbol.

Després de tres temporades d'èxit, el llistó d'aquest Barça és molt alt, i en aquest moment hi ha un petit declivi. Unes lesions que han deixat fora als dos centrals naturals (Piqué i Puyol), que han atacat als mestres de la pilota (Iniesta i Cesc) i també a la rereguarda ofensiva (Alexis i sobretot Afellay) dificulten el desenvolupament d'aquesta temporada. En una plantilla curta amb lesionats no hi ha més remei que juguin sempre els mateixos, fet que perjudica considerablement al millor del món, Lionel Messi. 

Sabem que l'astre argentí gaudeix exercint la seva professió però l'entrenador ha de posar un límit i procurar pel seu estat físic. Es crea un equip al voltant de Messi, tothom l'adora i el lloa i l'entrenador dóna carta blanca a Messi perquè decideixi. Malgrat això, s'ha de pensar en la quantitat de partits que ha de jugar un equip d'elit com el Barça i el munt que li queden fins el mes de maig. Però tot i defensar aquest argument, sorgeix una verdadera realitat, quan Messi està desconnectat damunt la gespa, l'equip també ho està. Després d'una arrencada potent de temporada de Messi encapçalant el pitxitxi de la lliga espanyol , en els últims tres partits, veient que cada dia no pot ser meravellós, s'ha arribat a obssessionar amb el gol, fent jugades molt individualistes impròpies d'ell. Però encara hi ha un fet més preocupant, i és que els seus companys de fila, Villa i Pedro han començat amb un nivell baix i no li poden retreure res a Messi perquè ells es troben en la mateixa situació. Messi ha triat la ubicació on vol jugar (fals davanter centre) causant el desplaçament de l'asturià David Villa a l'extrem, fet que perjudica clarament a l'espanyol que ell és un 9 natural i no s'ha adaptat a la banda (ni fa centrades ni regateja, i si ho aconsegueix falla l'1 contra 1). Pedro es troba en estat d'empanada però ningú dubte de la seva qualitat. 

A la defensa sort en tenim d'Abidal i Mascherano que juguen on faci falta i cobrint prou bé un lloc poc natural per ells, l'eix de la defensa. La gran sorpresa positiva és Javier Mascherano, que després d'un any del seu fitxatge és clar que ha sortit a compte, polivalent, lluitador i juga on calgui. Al mig del camp és on menys hem de patir, hi ha interiors de sobres, tots del mateix perfil i amb molta qualitat, Xavi i Iniesta segueixen fent delícies de les seves, Thiago està entrant progressivament amb molt bona participació i Cesc ha estat la gran incorporació de la temporada. S'associa de meravella amb facilitat i ha permès a Guardiola aplicar un nou sistema de joc el 3-4-3, que aboca tot l'equip a l'atac i, si surt bé, el rival s'endú una golejada (Osasuna, Atlètic de Madrid, etc).

En resum, que el Barça juga per Messi i el grup té assumit que ha de jugar al seu voltant i proporcionar-li pilotes perquè ell les resolgui. Actualment, Messi és humà i no extraterrestre com ens té acostumats, si ell no l'endolla, l'equip no rutlla.

Esperem que tot plegat sigui un sotrac normal i que el Barça competeixi fins el final, Guardiola haurà de justificar els mèrits que se li atorguen i l'equip s'haurà d'aixecar, si pot ser, ben d'hora.