Marc Ingla, l'altra continuisme

Quan es va presentar Marc Ingla a les eleccions del Barça, em pensava que seria bastant alternatiu a les idees continuites de Laporta, tot i que hagués sortit de la mateixa junta, però he vist que no. Ferran Soriano havia de ser l'escollit per encapçalar el projecte acompanyat d'Ingla i Vicens, però com que és president d'Spanair, li van recomenar que no encapçalés cap candidatura i va cedir el seu lloc a un Marc Ingla que semblava un home tímid i poc decisiu.

Quan falta una setmana per les eleccions, Marc Ingla amb Soriano, Godall i Albert Vicens són els qui tenen les poques, però úniques opcions d'atrapar a Sandro Rossell, com que veuen que Rossell ho té de cara, l'han començat a atacar. Primer va ser l'escàndol del judici que tenia pendent Rossell al Brasil per culpa de la seva empresa i un partit amistós entre Portugal i Brasil, que va destapar Jordi Badia com a suposat aliat d'Ingla i que el mateix Marc Ingla va deixar anar la notícia en veu en veu alta, dient que ho havia vist pel Google, una excusa molt barata que demandar Rossell perquè no havia aportat dades per justificar l'acusació. Després va venir el soroll de que Rossell volia promocionar els grups radicals al Camp Nou i no sé quantes coses més. Total que encara no he sentit les propostes que Marc Ingla que basa la seva campanya a fotre castanyes a Rossell sense pietat i no es preocupa per la seva candidatura.

El poc que sentit, m'ha donat a entedre que si fos president, seguiria un estil Laportista i molt similar al que voldria impartir Ferrer, malgrat tot, han negat que hi hagi posssibilitat de que s'aliïn, però el sol fet de voler donar continuitat a Txiki Beriguistain, dóna per entès que és una candidatura continuista. A més, tots estan d'acord amb una cosa, han d'anar contra Rossell, i ja veurem com van els debats.