dissabte, 18 d’agost de 2012

És l'hora de Tito

Després de 3 mesos sense Barça, el conjunt blaugrana es torna a posar mans a la feina per tornar a lluir en el món del futbol. La temporada passada, sense la consecució de lliga ni Champions i el comiat del líder Pep Guardiola, tots els culers vam acabar una mica moixos. Semblava que aquest equip només podia anar lligat de la mà de Guardiola i que el cicle victoriós s'acabaria, però sense temps per pensar, Tito Vilanova va agafar la direcció de l'equip i es mostrar convençut de seguir fent història. Guardiola se'n va, però la seva essència, la seva filosofia i els seus valors romandran al vestidor blaugrana mentre Tito Vilanova hi sigui. El que era segona entrenador, ara és el màxim responsable de l'equip. Abans aportava idees, però ara les ha de transmetre als jugadors i explicar-se davant els mitjans de comunicació, feina molt més complicada. Amb la continuitat de Vilanova se suposa que hi ha intenció de que el cicle segueixi i l'estil sigui el mateix. Això és el més difícil d'afrontar. Buscar elements motivadors perquè aquesta plantilla hi posi la mateixa il·lusió que el primer dia, tot i que el palmarès que tenen actualment sigui espectacular. Aquest equip ha batut rècords i ha guanyat tots els títols possibles, no els caldria deixar-s'hi pell no si volguéssin, només cal veure a Ronaldinho.  Segurament, la gran motivació, sobretot pels formats a la Masia i per tant que senten més els colors que vesteixen, és veure el Reial Madrid de Mourinho i Cristiano Ronaldo. Veure l'etern rival aconseguir una lliga dol i això Piqué, Cesc, Xavi o Puyol ho saben. Aquest Barça ha donat molt fruit però encara es pot exprimir més l'èxit i això serà tasca complicada, feina que haurà d'assumir Tito Vilanova. Aportar els conceptes futbolístics és una cosa, però transmetre'ls als futbolistes és ben diferent. Ha d'estar segur de si mateix, perdre la timidesa i tenir confiança en cada decisió que prengui, si no, això no anirà bé. Guardiola triomfà gràcies a la passió que hi posava i el "feeling" que hi havia amb (gairebé) tota la plantilla. En fi, que Vilanova ha d'assumir el rol de líder i captivar als seus homes. Confiança absoluta amb ell. Jo pensava que Guardiola no faria res de bo i el temps em va fer rectificar. Si el cicle es pot allargar millor, si no, mala sort.

Des del punt de vista futbolístic, Vilanova mantindrà les bases, joc ofensiu, 4-3-3 i pilotes al gran referent atacant. Amb el gran Valdés a la porteria no hi ha problema. A la defensa, Alves mantindrà la titularitat al lateral dret després d'un estiu convuls on se'l veia més fora que a dins. Tot i que li agradi atacar tant hauria de conservar la part defensiva que per el seu lloc li correspon, Montoya serà a la banqueta esperant substituir-lo. El lateral català s'ha guanyat un lloc al primer equip i tant debò no ho desaprofiti. A la posició de central, Piqué i Mascherano semblen la parella de gala, tot i que el capità Puyol pot aparèixer sovint.  On no li arribi el físic, li arribarà l'orgull i el sentiment culer. Aquest estiu es parlava obertament de la necessitat d'un central com a suplent per rellevar als titulars, però finalment, la bona actuació del jove Mrac Bartra en aquesta pretemporada ha fet replantejar les intencions del cos tècnic. Juntament amb Fontàs (si es queda) jugaran els partits menys exigents i de mica en mica aniran entrant seriosament en aquest equip. No sobren centrals, però n'hi ha suficients. Al lateral esquerre, Jordi Alba agafa les regnes d'Abidal. L'exvalencianista transmet bones sensacions i la qualitat mostrada a la passada Eurocopa dónen motius per somiar amb el seu èxit com a blaugrana. Un pèl baixet i poc defensiu, però una perla ofensiva que centra molt bé. A més a més, s'entén amb molts jugadors que coneix de la selecció. Adriano, l'anirà substituint si el seu estat físic ho permet. Ja al mig del cap trobem al gran Sergio Busquets, que com a pivot defensiu no hi ha qui el superi, però necessitarà descans. Alex Song, camerunès de 25 anys provinent de l'Arsenal vindrà a ser el comodí. Vàlid tant de pivot com de central. Gran passador a distàncies llargues i dur al mig del camp. Fins aquí tot bé. El seu caràcter sembla més complicat i no encaixa gaire en la filosofia Barça, espero que s'adapti i no sigui un  nou Ibrahimovic. Veurem què passa, però l'Arsenal ja s'ha embutxacat 20 milions més a costa del Barça. Xavi i Iniesta mantindran la posició d'interiors, mentre que els joves Sergi Roberto i Dos Santos esperaran el seu torn. Al davant, Messi com a gran referent atacant, acompanyat d'Alexis. Creen una bona parella i sembla que s'entenen bastant. el xilè hauria de buscar més el xut i no jugar sempre per passar-la a l'argenti. L'altre plaça serà per Pedro (aviam si espavila) o per Cesc (aviam si espavila també) fins que Villa torni en plenes condicions. Tello, Cuenca i Afellay esperaran aprofitar el minuts que tinguin.

En fi, que aquesta temporada no hauria de suposar un gran canvi en l'estructura d'aquest Barça. Canvia el líder, però no les cares. Duel amb el Madrid fins el final, màxim nivell que no perdonarà cap ensopegada i il·lusió i esperança d'aconseguir tots els títols. Almenys, les ganes que no hi faltin. Que rodi la pilota, que comenci l'espectacle.

Cap comentari: