dijous, 13 de novembre del 2008

I el CAC va repartir les llicències



El passat 7 de Novembre el Consell del L'Audiovisual de Catalunya (CAC) va concedir les llicències de ràdio per les emissores que ho havien solicitat.

En aquest concurs s'hi presentan empreses de tot arreu. Des de les empreses de ràdios locals fins les grans cadenes d'àmbit català o les grans cadenes de ràdios espanyoles que volen cubrir part del territori que encara no cobreixen amb els seus programes.

Com sempre, a l'hora del repartiment hi ha els somriures dels qui han guanyat un grapat de llicències i les queixes dels qui se'n emporten menys de les que voldrien o, fins i tot, el neguit ( dic neguit, per no dir cabreig ) dels que no els hi han donat cap. Es més, hi han casos que els hi han tret les llicències per portar-se malament i no fer bondat i anar en contra de Catalunya, parlar malament de la nostra llengua i fer befa de nosaltres i del nostre país.

Aquest dolents son els de la Cope i com que es porten, segons diuen, d'una manera intolerant amb nosaltres, doncs els del CAC en un acte democràtic i de bon exemple, han fet el mateix que ells, fora emissores per insultar-nos a casa nostra.

Però, per què escolteu la Cope? va preguntar Jordi Pujol a un grup de periodistes fa anys quan el govern convergent li va retirar també unes llicències que després les recuperarien als jutjats. Ara el CAC , pensant en tots nosaltres, els hi ha tret les llicències de ràdio. I fan bé, nosaltres com que som burros de mena, escoltaríem la Cope per equivocació i encara ens creuríem tot allò que diuen. Visca el criteri del CAC, que ve a ser com un braç armat dels polítics en un altre mena d'empresa que depèn dels mateixos partits o del parlament o de qui sigui. El sou d'un conseller del CAC es de 130.000 euros l'any, més que el sou del president del govern espanyol.

A l'altre cantó hi han els que es porten bé i fan bondat, així el grup Godó tindrà pràcticament cobertura a tot el territori amb RAC1 i la seva emissora musical RAC 105. El Grup Godó independentment del régim sempre surt guanyador, no en va porta més d'un segle de supervivència. A la primera repartició de llicències que depenien del govern de Catalunya (any 1983), només a la ciutat de Barcelona se'n va endur dues llicències, 104.3 FM i 90.5 FM, es van bateixar com Antena 3 Radio i Antena 3 segundo canal (vaig ser un dels primers professionals en treballar-hi ) després es van adonar que la llei no permetía atorgar a la mateixa empresa dues llicències en el mateix àmbit geogràfic i van decidi comprar Radio-80 i li van donar aquesta freqüència, per després anomenar-la M-80 i finalment ser venuda a la SER.

Així doncs quedem que, 17 llicències pel grup Godó i 12 pel grup Flaix. Miquel Calçada i Olivella i Carles Cuní i Llaudet, continuen estan ben vistos per una part del tripartit.

Justo Molinero, el que fora taxista en primera instància, locutor convergent en segona i en l'actualitat empresari socialista de la comunicació, se'n porta 12 llicències i continua expandint el seu imperi, ara ja amb presència a altres llocs d'Espanya i amb televisió local a Catalunya.

Com que els capellans de Madrid es porten malament, els de Barcelona se'n duen 7 llicències per Ràdio Estel (una de les emissores en menys audiència). Així, el Bisbat de Barcelona ampliarà la seva cobertura per tot arreu. Aquí, seria bó dir que l'anterior director de Ràdio Estel, Santiago Ramentol, es conseller del CAC i que el president del CAC, Jose Mª Carbonell està relacionat amb una fundació vinculada a Ràdio Estel, tal com va informar e-noticies.cat. Son pecats venials i els hi perdonaran. Amén.

Finalment, la SER, 9 llicències. Grup Planeta (o sigui, Lara) 8 més i el grup Zeta, cap. Un altre que demanava llicències era Luis del Olmo per completar el panorama radiofònic de la seva Onda Rambla i de les 35 llicències que va demanar, cap ni una.

Així està fet el repartiment de les llicències, efectuat per primera vegada pel CAC, un consell que ens diu quines emissores hem d'escoltar, quins anuncis podem veure i fins i tot qui té dret a emetre a Catalunya. Feta la llei, fet el repartiment, feta la trampa.