dijous, 21 d’abril de 2011

Els campions no són eterns

Algun dia havia de passar, el gran Barça de Guardiola també hauria de predre algun dia de manera dolorosa i ahir, després d'anys sense aquesta sensació, els culers ens en vam anar tristos a dormir. La Copa del Rei se la endut l'etern rival, el Reial Madrid.

En la final disputava anit a València, després d'hores inacabables de prèvies, porres i il·lusions, va començar el partit. El Madrid tornava a apostar per jugar a la defensiva i a esperar el contraatac, el Barça fidel al seu estil inconfusible. El matx va començar amb molta intensitat i l'ambient del públic, feia posar nerviosos als jugadors i tot plegat dificultava la feina de l'àrbitre. El Barça volia fer-se amb el domini del partit però un Madrid molt ben posicionat que estava ben tancat darrere, no permetia el joc bonic dels de Pep Guardiola.  Els blancs van tenir oportunitat d'avançar-se en el marcador en diverses ocasions en que la defensa blaugrana es va despistar davant la velocitat letal dels atacants blancs. Si en algun cas, el Barça s'acostava a la porteria de Casillas, la consigna era clara per part de Mourinho, fer falta. Pepe s'ho va prendre al peu de la lletra i es va merèixer ser expulsat després de reiterades faltes sobre els rivals. La primera part havia estat lamentable per part del Barça, que no havia trobat el xut ni el control del partit, alguna cosa havia de canviar.

A la segona part, el Barça va seguir amb el seu estil davant un Madrid desgastat físicament que havia perdut les energies en una gran primera part blanca.  El Barça començava a trobar la porteria de Casillas i havia donat la volta al partit per complet. El gol s'ensumava davant un Madrid que es limitava a defensar com podia. Cristiano Ronaldo i Ozil es miraven impotents davant el bany que estaven reben a la segona part, Pinto no tenia feina. Però tot i el domini, el gol no arribava i amb un empat a zero va finalitzar el temps reglamentari. La pròrroga va començar amb la mateixa tònica, el Barça ocupant l'àrea del Madrid i els madridistes sense sortida. Tot i això, en una jugada aïllada d'atac blanc, a Alves se li escapava Di María, i aquest centrava perquè Cristiano Ronaldo marqués amb el cap el 0-1. El minuts se li van tirar a sobre del Barça, la sorpresa era majúscula perquè ningú s'ho esperava i els madridistes perdien temps. Es va acabar el partit i l'eufòria blanca es va desbordar. Pepe feia la botifarra als culers, Florentino es posava les mans al cap al veure un títol  després de gastar-se 300 milions i Mourinho tornava a gunayar la partida tàctica al Barça de Guardiola per segona vegada.

La culerada se'n anava trista cap a casa però amb les idees clares, la Champions ha de servir de revenja. El millor de tot plegat, que en menys d'una setmana tornarem a jugar contra ells però tenint en compte que ells estaran hipermotivats i el títol d'ahir que necessitaven com el pa que mengen, els ha salvat la temporada. Haurem d'aguantar de tot durant aquesta setmana i la crispació entre Mourinho i els mitjans de comunicació quedarà aparcada, però veurem què passa el 3 de maig.

El que està clar és que el Barça ha de corregir coses fonamentals si no vol tornar a caure amb el mateix, perquè Mournho ja ha trobat la fórmula per acabar amb aquest Barça i Guardiola ha de trobar l'antídot. Primer de tot, si el Barça vol jugar d'aquest manera, les passades han de ser més ràpides i precises per cansar al rival. Segon, s'ha de tenir una davantera capacitada per endollar tot el que rep i amb un davanter centre nul i incapaç de crear perill sense fora de joc, no es pot fer res. Messi té 5 rivals a sobre i la seva jugadeta li costa fer. Pedro és intermitent. Iniesta és meravellós quan pot moure's, a l'igual que Xavi. Al darrere, Alves segueix sent massa ofensiu i ahir vam caure de nou per culpa seva. La jugada del gol va venir per la seva banda. Mascherano va complir la seva tasca i Piqué fa el que pot amb el deure de ser el rei de la defensa. A més, no hi ha banqueta. L'onze de gala pot ser molt atractiu però si no hi ha revulsius a la banqueta per trencar el partit, anem malament. Per últim, algun dia hauriem d'aprendre a llançar còrners, perquè cap dels que el Barça obté, acaben amb una bona centrada i una rematada ofensiva. Vaja, que hi ha coses a retocar si volem seguir sent fidels a aquest estil.

Ens hem d'aixecar, la lliga està al sac i la Champions s'haurà de treballar, en moments com aquest, més que mai, visca el Barça!

Pròxim partit, dissabte a les 20:00 torna la lliga al Camp Nou, més val no despistar-se, Barça-Osasuna.