Bon joc i relativament mal resultat. Aquestes són les conclusions que es poden treure del partit d'anit a Mestalla, on el Barça va aconseguir un empat valuós que li dóna certa avantatge de cara a la tornada d'aquesta l'eliminatòria, les semifinals de la Copa del Rei. Tothom esperava més del València, un equip que té, probablement, la plantilla més perillosa d'Espanya per darrere de Barça i Madrid. Els "chés" van basar el seu joc en jugar al contraatac i fer faltes constants als blaugranes. En general, una tàctica bastant habitual que exerceixen els rivals del Barça. Mentre la pilota era totalment dels blaugranes i cada vegada s'acostaven amb més perill a la porteria de Diego Alves, els valencianistes aturaven el joc com podien fent faltes i trepitjades constants als rivals davant la passivitat de l'àrbitre González González. L'únic atac dels jugadors del València es concentrava a la banda esquerra, on Mathieu guanyava la partida constantment al reconvertit lateral Puyol. D'allà és on es creà el primer gol del partit. El francès (sempre motivat quan juga contra el Barça) va pujar la banda i la va passar a Jonás, que rematava molt bé a l'escaire de la porteria de Pinto. La causa llunyana d'aquest gol era una empanada del Barça provocada per una errada del porter andalús, que va fer una intervenció imprudent (tocar la pilota amb les mans fora de l'àrea) que li podria haver costat l'expulsió. El Barça havia controlat, havia merescut marcar però una jugada aïllada li costava la derrota momentània. Afortunadament, Puyol va esmenar les errades defensives aconseguint l'empat abans del descans. A sortida de còrner tret per Cesc Fàbregas (ahir s'estrenà de forma excel·lent treient de la cantonada), el de la Pobla va rematar de cap per empatar. La segona part va ser un recital d'atac del Barça i el València va aguantar com va poder el resultat. Ocasions i més ocasions fallades per Alexis, Alves, Piqué i sobretot Leo Messi. L'astre argentí no està bé últimament (excepte a Màlaga) i necessita un partit de descans perquè aquest mes de gener ha jugat de forma constant cada 3 dies i el seu estat físic, per molt que ho vulgui negar, no està al 100%. Ahir no va encertar en un llançament de penal i això el va afectar pel resta de partit. En definitiva, que el Barça podria haver sentenciat l'eliminatòria marcant 3 o 4 gols però va perdonar massa davant de porteria. Un equip d'aquest nivell no pot fallar tant en moments decisius i ha de ser letal. El València no va jugar un bon partit però encara està viu de cara a la tornada (1-1). L'àrbitre, un cop més, dolent.
El Barça està notant que té una plantilla curta i cada vegada li costa més resoldre partits. Va curt de davanters purs i se li dóna la responsabilitat absoluta a Messi. No s'ha volgut fitxar en el mercat d'hivern perquè Guardiola confia amb el planter. Molt bé, doncs si aquesta és la seva decisió, que doni entrada a Cuenca, Tello i companyia per donar un respir a aquesta plantilla, que es veu ofegada per tants partits. Després de l'ensopegada a Vila-real, la lliga es complica considerablement. Sabem que no es pot errar més però serà molt difícil aguantar perquè hi ha pocs efectius per tanta feina. Serà un camí llarg i dur.
PD: Per cert, a què espera Guardiola per renovar? Que prengui una decisió d'una vegada, que el barcelonisme, el vestidor i la directiva ha de començar a planejar la temporada que ve. Jo crec que Guardiola espera la decisió de Mourinho per prendre la seva pròpia decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada