A semis

Ahir el Barça s'ha certificar el seu pas a les semifinals de la Champions League d'enguany derrotant 3-1 al Milan. Després de l'empat amarg de l'anada, els de Guardiola van haver d'esforçar-s'hi davant un Camp Nou de gala per poder superar a l'equip de les 7 copes d'Europa. El Milan sempre perillós i atrevit, va jugar a la italiana. A defensar i a la vegada a a ser letal als contraatacs. La possessió evidentment pel Barça.

Un Barça avocat a la porteria italiana va obrir el marcador ben d'hora gràcies a un penal transformat per Leo Messi després d'un clar penal de Antonini. Tot i l'avantatge parcial, els blaugranes no tenien claredat ofensiva i un munt de centrades de Cuenca (sorpresa titular) quedaven sense rematada, mentre Cesc Fàbregas era invisible sobre el terreny de joc. A la defensa tampoc hi havia seguretat. Només Mascherano va mantenir la solidesa, mentre Piqué i Puyol perdien el cap corrent darrere dels ràpids davanters contraris. A més, es va fer notable l'errada incomprensible de Guardiola de jugar inicialment amb tres defenses, fet que provocava feblesa i inferioritat defensiva en els atacs milanistes. En un d'aquests atacs, Nocerino despertava als cridaners tifosi que ocupaven l'estadi marcant l'1-1. Afortunadament pel Barça, els italians van seguir jugant igual sense tancar-se del tot i això va permetre més domini i ocasions blaugranes. Al minut 41, un discutible penal a Busquets a la sortida d'un còrner va propiciar un nou gol de Messi per posar el 2-1. Possiblement era penal, però estem tan acostumats als mals arbitratges espanyols que ens va sobtar a tots plegats que aquella acció fos castigada. 

Ja a la segona part, el Barça va tenir més control de la situació, amb més criteri ofensiu tot i que amb masses ocasions fallades com és habitual. El Barça crea molt joc però no és letal, greu problema que pot portar conseqüències en un torneig com la Champions. Per sort, Iniesta va rematar el marcador i l'eliminatòria marcant el definitiu 3-1, a passada de Messi. La impotència rival va dur als italians ha fer algunes faltes innecessàries tot i que en general van caure com uns campions, que van lluitar i córrer durant els 180 minuts de l'eliminatòria i va donar guerra al millor equip del món tot i l'edat dels seus components.

L'arbitratge va ser un pèl hipòcrita, ja que va ser rigorós en algunes accions però després es va "menjar" algunes accions. Sense criteri preestablert.

A semifinals per cinquena temporada consecutiva. Una proesa més que aconsegueix aquest equip i que ens permet seguir somniant en aquesta gran competició, la Champions League. Amb Munic a l'horitzó, presumiblement el Chelsea serà el rival a batre per arribar a la gran final. Per l'altre banda, Madrid i Bayern de Munic es veuran les cares. Els bavaresos segur que s'hi deixaran la pell per arribar a la "seva" final.