dimarts, 19 de juny del 2012

Temporada 2011-12, l'adéu de Pep

La temporada 2011-12 ha conclòs amb un únic títol important pel Barça, la Copa del Rei. El conjunt blaugrana ha arribat fins al final de totes les competicions i ha pogut lluitar per totes elles, però finalment, tant sols la Copa va poder ser aconseguida. La lliga ha estat molt disputada entre els dos eterns rivals, però en els moments decisius, el Reial Madrid de Jose Mourinho ha estat més encertat, fins al punt d'assolir la lliga virtualment després de guanyar al Camp Nou. 

El joc i l'ambició del Barça han estat admirables aquesta temporada, tenint en compte de quines temporades de tan èxit proveníem. Pep Guardiola ha sabut mantenir la concentració en un equip que ja ho havia guanyat tot i que podria haver baixat  els braços des del principi de curs, però afortunadament, no ha estat així. La filosofia d'equip i vestidor no ha canviat gens ni mica respecte els anys anteriors. Esforç al terreny de joc i paraules mínimes a la sala de premsa, córrer i callar. Malauradament aquests mètodes no han estat suficients per assolir els grans títols. Jo atribueixo el resultat de la temporada a diversos factors:

En primer lloc, aquesta plantilla va curta d'efectius. Un equip que disputa tres competicions i més de 60 partits per temporada necessita recursos de nivell per rellevar  les estrelles. Cal una banqueta de qualitat amb revulsius preparats per aportar coses. No ha estat així. Aquest factor ha derivat a la Messidependència, en la qual tot el barcelonisme ha depès única i exclusivament del davanter argentí. Guardiola li va encarregar la responsabilitat màxima sobre de la gespa, i això no sempre és bo. Tots els jugadors havien de jugar per a Messi, alguns havien de canviar la seva posició habitual per proporcionar pilotes al millor del món. Per sort, l'argentí ens ha meravellat, ha marcat golassos, ha batut rècord i ens ha donat victòries, però no es pot dependre només d'una persona, perquè quan no apareix la seva absència és fonamental. Per exemple, la setmana decisiva contra Chelsea i Madrid. És evident que Messi ha d'assumir un rol de líder a la davantera, però això no significa que no hagi de tenir companys de luxe amb nivell per resoldre ells mateixos. Han faltat recursos. És veritat que les lesions de Villa i Afellay han afectat greument, però hi ha jugadors que han d'assumir més responsabilitat en moments determinats i treure les castanyes del foc. Per exemple, Pedro ha estat decebedor i una bona final de Copa no fa canviar la impressió sobre la desastrosa temporada que ha fet. De forma semblant a Cesc Fàbregas. La manca de recursos ha obligat a joves com Cuenca o Tello a intentar solucionar problemes davant el Milan. Hi ha jugadors que han de donar més la cara i, en definitiva, ser més efectius de cara porteria.

En realitat, l'equip se n'ha sortit bastant bé, però és que a més a més, aquesta temporada ha tingut un rival molt complicat. El Madrid tindrà un joc lleig i mesquí, però és directe, letal i efectiu de cara a porteria. Evidentment Cristiano ha liderat l'equip des de la xuleria i la prepotència, però ha tingut recursos alternatius com Benzema o Higuaín que han col·laborat en la tasca golejadora. Han sumat gairebé tots els punts, golejant en cada partit. Per això, les relliscades blaugranes a Pamplona o San Sebastià s'han pagat més cares que mai. El nivell competitiu amb l'etern rival cada vegada és superior i l'exigència que comporta no permet la mínima errada.

Per acabar de rematar la tragèdia blaugrana, Pep Guardiola anunciava la seva retirada com a entrenador del Barça. Crec que no va encertar en el moment, ja que va dir que plegava després de caure eliminats a la Champions. Si tan clar tenia que plegava pel cansament i tensió acumulada ho hauria d'haver comunicat abans, i no posteriorment a l'eliminació de la Champions i pèrdua de la lliga. Tot i això, comprenc la seva decisió. L'assetjament dels periodistes li privava la vida íntima, que descansi.

I ara què? S'obre una nova era o seguirà tot igual? Dependrà de Tito Vilanova. El de Bellcaire d'Empordà no sembla posseir el caràcter de Guardiola però se li ha donar oportunitats. Tindrà la difícil feina de motivar de nou a aquest equip per tornar, o potser mantenir-se, a la glòria del futbol.

PD: En bàsquet, handbol, hoquei patins i (segurament) futbol sala s'han aconseguit els títols respectius de lliga espanyola. Més que un club. Especialment treballada la lliga ACB de bàsquet, on el Barça ha hagut de derrotar al poderós Madrid tot i tenir una plantilla inferior. Xavi Pascual s'hi ha hagut d'esforçar per fer campió a un equip amb jugadors fluixos com Eidson, Perovic o Wallace entre d'altres. Felicitats.

1 comentari:

Albert ha dit...

Més que una plantilla curta d'efectius, jo crec que el problema és que els efectius que hi ha a la reserva no són prou segurs i això fa que a la llarga acabin jugant sempre els mateixos.
Temporada agridolça.
Salutacions!