dimarts, 4 de novembre de 2008

Eleccions i informació


En el moment de escriure això el poble americà està anant a les urnes per triar al seu nou president. En les últimes setmanes hem estat al corrent de com s'anaven desenvolupant les campanyes dels candidats. Els mitjans de comunicació tant catalans com espanyols hi han abocat grans desplegaments tècnics i humans per tal de donar una visió d' aquestes eleccions. Pel que fa a l'estat, la cadena Ser, per exemple, tindrà una experiència sense precedents fins ara a la ràdio que consisteix en emetre un programa per tota la xarxa de Unión Radio que va per tots el països de parla hispana i també a les emissores dels Estats Units. Unión Radio a Amèrica es fruit de les compres d'emissores que ha fet la Ser per tot el continent. Així tant Barceló com Francino parlaran des de Miami per tot el continent i també per Espanya.
Pel que fa a les emissores catalanes, la ràdio pública també ha desplaçat fins Amèrica alguns dels seus professionals per parlar de les eleccions. La ràdio privada en català, la única amb múscul per fer el desplegament tècnic i humà es Rac 1 que ha enviat a Nova York a la seva estrella matinal, Jordi Basté.
Per la seva banda la televisió pública catalana, com no podria ser d'una altra manera, també ha fet un desplegament de mitjans per tenir-nos informats minut a minut de l'esdeveniment mundial. Raquel Sans, Sílvia Heras, Antoni Bassas i Josep Cuní han estat alguns dels enviats per part de Tv3. Fins aquí el desplegament.
Pel que fa al contingut de tanta informació que ens ofereixen els enviats als USA, és evident que hem de triar. Per tal d'omplir hores i hores de connexió infinites a altes hores de la matinada comencem a veure i escoltar l'opinió d'experts de tot pelatge, analistes, sociòlegs, catalans que viuen allà o que hi han viscut, metges, economistes, periodistes, ex corresponsals que s'enyoren, altres que no tant, estudiants a Columbia, catalans a Wall Street, etc. Des d' aquí el mateix. Experts que es llevan llegint els diaris d'allà, si un ha llegit on-line el New York Times, l'altre ha llegit el Washington Post i si cal fins el Boston Globe.

Ara bé. Hem de escoltar a tothom que diu la seva? Com sabem diferenciar entre l'analísta rigurós que argumenta les coses o el xerraire que ens colen com expert que només és un enterat?
L'excés d'informació no es informació. De nosaltres depèn distingir el que es un discurs sòlid i argumentat o el que es un bla, bla,bla que no ens aporta res a nivell informatiu.
Aquest són alguns del perills dels mitjans de comunicació actual, rapidèsa si, però amb rigurositat en el que es diu.

Cap comentari: