diumenge, 20 de desembre de 2009

Una proesa que fa història

El Barça ho ha aconseguit, es va patir fins l'últim sospir, però s'ha aconseguit la fita, les sis copes.

Ahir es va guanyar la última a Abu Dhabi, semblava que no seria possible ja que el rival del Barça, l'Estudiantes de la Plata va avançar-se en el marcador després d'un gol de cap (en fora de joc) al minut 37. Llavors, ells va defensar-se bé, el Barça no va jugar còmode durant la primera part. A la segon part, el Barça va sortir més endollat, hi havien més ocasions i els argentins ni la tocaven. Però fins al minut 89, l'espirit d'Stamford Bridge no va sorgir. Pedro Rodríguez marcava de cap per damunt del porter argentí, ens anavem a la pròrroga però el Barça estava més viu que mai. Durant la pròrroga, els argentins estaven cansats i derrotats, això el Barça ho va aprofitar. Al minut 110 de partit, a centrada d'Alves, Lionel Messi, (qui si no?) enfonsava amb el pit, la pilota al fons de porteria exaltant a tots el culés i a tota la banqueta blaugrana, el millor del món era allà per marcar amb l'escut del Barça, amb l'ànima culé. Potser va ser sort, però la remuntada èpica només la poden fer els equip campions, els equip amb fe i que persisteixen fins al final. La recompensa es va fer esperar, però la justícia es va cumplir. Per cert, l'àrbitre del partit va estar lamentable, targetes als jugadors blaugranes, no va veure penals, es va empassar el gol de l'Estudiantes en fora de joc, etc...

Tot l'equip, excepte Henry, va estar esforçant-se fins l'últim minut per derrotar a un rival que no va jugar malament amb el seu estil i que només té una referència, que és Verón. Busquets, Ibra, Valdés, Alves, Keita, tots van donar la seva participació. Pedro i Jeffrén ho van fer fenomenal, deixant en evidència a Henry. Messi no va jugar gaire bé, però quan va el gol de la victòria ja valia. Entrega de trofeus i premis, i les llàgrimes de Guardiola que arribaven a les ànimes dels barcelonistes.

6 de 6, insuperable. En un any, la lliga (golejada al Bernabéu 2-6), la Copa del Rei (pallissa contra el Bilbao, després del "Pinto d'inflexión"), la Champions (amb el gol d'Iniesta contra el Chelsea i el gol de Messi amb el cap a Roma), la Supercopa d'Espanya (Passeig triunfal contra l'Athletic Club), la Supercopa d'Europa (el gol decisiu de Pedro a la pròrroga contra el Shaktar Donestk) i ahir a Abu Dhabi, un trofeu que encara no estava a les vitrines del club, el mundial de clubs. Gràcies Pep, per aquesta temporada perfecta que ens has donat, tot recordant que ningú et donava confiança quan vas començar (m'incloc). Persistir, persistir, persistir ha donat un premi que no té preu.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest any a estat increïble, ni els més optimistes pensarien a aconseguir 6 copes. Tot ho devem a Pep Guardiola.

Salutacions

Albert ha dit...

La victòria va deixar l'actuació de l'àrbitre en un segon pla, que sinó...

Henry només va estar bé els primers 15 minuts de la 2a part.

Per fi som oficialment els millors del món.
Adéu!