Anit, al Santiago Bernabéu, el futbol va posar el Barça on es mereix, a un pas de la final de la Champions. En el tercer capítol de la sèrie de clàssics, el guió tàctic no va variar i l'equip de Mourinho va sortir a fer l'única cosa que sap fer, defensar-se i intentar marcar en contraatac. Un futbol trist per part seva que en cap moment tenien intenció d'afavorir l'espectacle. El Barça de Guardiola, va jugar com sap des del primer minut. La possessió era clarament pel Barça però passava el mateix que en els partits anteriors, costava moure la pilota perquè els madridistes estaven tancats darrere. El ritme del partit també era bastant lent, ja que en una eliminatòria hi ha més marge d'error que en un partit únic com va passar en la final de la Copa. El domini era pel Barça i les poques ocasions de gol també. El Madrid tant sols es va acostar un parell de cops a la porteria rival amb accions de poc perill. S'arribava a la mitja part amb l'empat a zero que tant desitjava Mourinho.
A la segona part, Mourinho va donar entrada a Adebayor per tal de pressionar a la defensa blaugrana i durant els primers minuts del segon temps, el Barça estava una mica descol·locat. Els blaugranes intentaven tornar a tenir el domini del partit davant la violència constant dels jugadors madridistes que feien mal sense miraments. Al minut 61, Pepe feia una entrada lletgísima de planxa a Alves que provocava l'expulsió discutida. Conseqüentment, el Bernabéu va perdre els nervis i Mourinho es va autoexpulsar de la banqueta després de queixar-se reiteradament a l'àrbitre de forma irònica. Allò marcaria el partit i amb un Madrid inestable, el Barça se'n va aprofitar per guanyar el partit. Cap al minut 76, després de l'entrada d'un actiu Afellay, una bona jugada de l'holandès per la banda la completaria Leo Messi (qui si no?) a boca de canó entre les cames de Casillas. El Barça tenia el partit a les seves mans i no va renunciar a buscar el segon. A les acaballes, al minut 86, una jugada individual de l'estrella argentina la definiria ell mateix amb la cama "dolenta". 0-2 i cap a casa amb un resultat excel·lent que ens acosta significativament a Londres.
Bon partit del Barça, sobretot de la defensa complidora amb el retornat Puyol, Piqué i Mascherano. Messi que fa de les seves i Villa que va fer feina sense pressió. Busquets despistat i Alves defensiu.
Després del gran discurs de Guardiola en la prèvia on va donar un cop de puny sobre la taula, al camp també va haver un "puto amo", el Barça de Leo Messi. Mourinho no en va tenir prou amb l'expulsió sinó que va sortir a la sala de premsa a plorar com sempre. Contra Unicef, contra la UEFA, contra els àrbitres, contra Guardiola, contra els catalans, contra Villar, contra tot aquell que li passava pel cap en la seva memòria selectiva. El Barça parla al terreny de joc, Mourinho només a la roda de premsa. Li agradi o no, el Barça té mig bitllet per Wembley. Em sembla que el 28 de maig estarem ocupats, tindrem una cita amb la reedició de la final de fa 2 anys.
Pròxim partit, lliga a Anoeta sense Messi, dissabte a les 20:00, Reial Societat-Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada