Ahir es va tancar la sèrie de 4 clàssics que ens han fet parar boig els últims 18 dies. El balanç el podem considerar positiu. La lliga al sac i el més important, la classificació per a la final de la Champions que es disputarà el proper 28 de maig al mític estadi de Wembley. El futbol ha fet justícia i ha otorgat el premi al Barça de Guardiola. Amb el 0-2 de l'anada, el Madrid era qui havia de buscar els gols de la remuntada, i el Barça no tenia cap pressa per buscar el gol. Els blancs van sortir a mossegar i a pressionar ben amunt. La pilota era pel Barça però el Madrid s'estava desgastant físicament mentre buscava la porteria de Valdés en ocasions de contraatac on el Barça no estava atent. El Barça va tenir diverses ocasions a finals de la primera part però el gol de la sentència definitiva no havia pogut arribar. 0-0 al decans i Wembley més aprop. Ja a la segona part, el Barça va trobar-se una mica descol·locat mentre el Madrid s'acostava amb ganes a la porteria contrària. Però en una de les jugades d'atac del Barça, Iniesta va fer una gran passada perquè Pedro rematés dins la porteria de Casillas i matés l'eliminatòria. El Madrid no va decaure i va retallar distàncies amb gol de Marcelo però tot i això, veien clarament que no estaven capacitats per remuntar l'eliminòtia, ja que tenien tot l'estadi en contra i amb prou feines tenien la pilota. Perdent els nervis, fent faltes constants (31) i sentint-se impotents davant l'evident eliminació. La cirereta del pastís la va posar Abidal, que després del calvari en la seva salut, va retrobar-se amb l'afició del Camp Nou. L'àrbitre De Bleekere va xiular el final del partit i tot el barcelonisme va celebrar el pas a la gran final. Durant minuts, els jugadors van celebra-ho sobre la gespa, van mantejar a Abidal, van donar la volta al camp i van viure-ho com si fos la consecució d'un títol. A un pas de glòria, si no és que ja hi som.
Els jugadors van complir amb el seu deure. Piqué i Mascherano van estar molt bé de centrals. Messi va estar tapat i Pedro va aconseguir el gol de la tranquil·litat. Keita va donar oxigen.
Amb el paper victimista que fa el Reial Madrid només hi surt guanyant el Barça, que parla sobre la gespa. La roda de premsa de Karanka manipulada per Mourinho des de l'hotel, va ser una vergonya, que només fan que queixar-se dels arbitratges sense cap tipus d'autocrítica, per nosaltres millor. Dissabte 28, tenim una altra cita per la història, segurament contra el Manchester United.
Pròxim partit, a guanyar la lliga, derbi al Camp Nou, diumenge a les 19:00, Barça-Espanyol.
Vídeo del partit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada