El punt d'inflexió

  

Dissabte es disputa el clàssic del futbol espanyol en el qual el Barça ha de guanyar si vol seguir aspirant a la lliga d'enguany. A diferència de temporades passades, l'equip de Guardiola no és superior al rival, ni a la classificació ni al terreny de joc. El Barça exhibeix un bon nivell aquesta temporada però sense arribar al punt àlgit que van mostrar els mateixos jugadors fa un parell d'anys, tot i això, no ens podem queixar gaire. Qui a fet el canvi significatiu ha estat el Reial Madrid, que després d'anys sense mostrar nivell competitiu, en aquesta segona temporada de Mourinho a la banqueta, demostra que té un equip capaç per lluitar per totes les competicions.

No podem negar l'evidència, el Madrid té un gran equip de futbol que, per molt que ens pesi, és actualment el millor equip d'Europa al costat del Barça. Un porter veterà, una defensa destralera i un atac brillant. De la defensa hi ha poc a dir, Pepe, Ramos i Marcelo ja sabem quin peu calcen. Però em volia fixar en la part ofensiva de l'etern rival, on Cristiano Ronaldo lidera l'atac marcant un munt de gols però té molts recursos que l'acompanyen. Ozil i Di María acostumen a tenir una participació considerable a l'hora de transformar els gols. A més a més, hi ha dos davanters centre purs que els encanta olorar l'àrea i són molt efectius davant la porteria rival. Benzema per la lliga, Higuaín per la Champions o viceversa. Els dos davanters aprofiten  les oportunitats obtingudes i són una aposta segura per Mourinho. Per tant, la defensa blaugrana que els haurà de cobrir dissabte tindrà feina. Alves hauria de procurar quedar-se defensant més sovint i evitar fer d'extrem dret. Piqué tornarà a ocupar la seva posició després d'un començament de temporada bastant irregular, en què les lesions i la desconcentració no l'han permès mostrar la seva gran qualitat. De ben segur l'acompanyarà Javier Mascherano, que és una màquina desplaçada de central però fa la seva feina de manera impecable. El capità Puyol està en decadència natural, les lesions i la veterania comencen a pesar en el seu físic. Al lateral esquerre no hi ha dubte, Éric Abidal.

Dono per suposat que Guardiola serà conscient i optarà per una defensa de 4 i no de 3, una aposta arriscada que només es pot fer davant rivals febles i al Camp Nou, on saps que els podràs marcar molts gols, però contra equips d'elit no es pot emprar aquests sistema, perquè, tot i la bellesa futbolística a l'hora d'atacar és un risc monumental a rebre gols de davanters letals.

Al mig del camp, Busquets tornarà a regnar el pivot defensiu i l'acompanyarà el gran Xavi Hernández com a interior passador, però al seu costat ja em sorgeixen dubtes. Descartant a Thiago, donaria per suposat que seria Iniesta l'escollit, però després del bon partit que va exhibir Cesc Fàbregas contra el Llevant donant mostra que mereix ser titular en grans cites, podriem pensar que hi haurà racó pel d'Arenys al mig del camp i Andrés Iniesta haurà d'avançar la seva posició a l'extrem esquerre.

Amb Messi manant a l'eix de l'atac com a fals 9, només falta pensar amb l'extrem dret, que és molt discutible qui la pot ocupar. Fins a 4 jugadors podrien merèixer la titularitat en aquesta posició. En primer lloc, David Villa. L'asturià no està realitzant una espectacular temporada, on es troba amb el mateix problema que la temporada passada, no juga on vol. Amb Messi al costat, està obligat a cedir-li la posició de davanter centre i ell es veu sotmès a un desplaçament a la banda, on no sap ni centrar ni encarar. A més, està sota pressió veient l'alt rendiment de l'astre argentí mentre ell li costa Déu i ajuda marcar un gol. No juga còmode i això el fa dolent a Can Barça, cosa que no li passava a València on jugava sovint al contraatac sense tanta combinació ni tiki-taka. Si juga de titular al Bernabéu, cosa que no desitjo ni crec que passi, serà pel prestigi del seu nom i pel seu elevat cost en el fitxatge. Almenys, ho fa millor que Torres al Chelsea. La segona opció podria ser Pedro Rodríguez. El canari també ha estat atacat per les lesions i en general no està lluint el futbol del qual tots ens vam meravellar fa dues temporades. En tercer lloc, la possibilitat menys probable, Isaac Cuenca. És la perla que ha descobert Guardiola aquesta temporada i aprofita les oportunitats que rep. És un extrem pur i dur i fa centrades precises. La poca experiència en cites grans el condemnaran de ben segur a la banqueta el proper dissabte. La última de les opcions i per mi la més factible és la d'Alexis Sánchez, que després de la seva llarga lesió està fent molt bona tasca i està trobant al gol fàcilment. El xilè ha assumit bé el seu rol i crec que és el millor posicionat dels candidats per jugar al Bernabéu de titular.

El de Santpedor serà qui tingui la última paraula que amb l'ajuda del convalescent Tito Vilanova resoldran els dubtes. Facin el que facin han de ser conscients que tindran un rival superior al d'altres cites i que el Madrid és líder per mèrits pròpis i s'haurà de fer una gran feina per desbancar-lo. Ara veurem l'equip de Guardiola per darrere intentant recuperar la trona de rei imperial del futbol. Tots hi confiem i ho sabem, però s'haurà de tornar a demostrar.