dilluns, 12 de desembre de 2011

Segueix la llegenda

Ha tornat a passar. Quan el madridisme estava convençut d'una vegada per totes que podrien acabar amb la dinastia blaugrana, l'equip de Guardiola va donar un cop de puny sobre la taula per deixar clares les coses al Santiago Bernabéu. En un partit en que el Barça es va permetre el luxe de començar amb una desavantatge d'1-0 (errada de Valdés als 22") , no haver obstacle que pogués aturar aquest equip. Un Guardiola desconcertat però atrevit va optar pel 3-4-3 a partir d'aquell instant. L'aposta era realment arriscada i el rival ho podia aprofitar per eixamplar les distàncies en el marcador i dominar còmodament el partit. Però entre que el Barça es va asserenar, va dominar la possessió i el joc com sap i que el Reial Madrid no va saber aprofitar la renda aconseguida amb fortuna, el partit va prendre un clar color blaugrana malgrat el marcador. En una de les arrencades de Leo Messi, la pilota va acabar als peus del xilè Alexis Sánchez que va aprofitar una vegada més la oportunitat obtinguda de Guardiola, marcant un bon gol creuant l'esfèric. El descans aturava el domini blaugrana, però pintava realment bé. Ja a la segona part, la fortuna es va aliar amb el Barça per compensar l'error inicial, i un xut de Xavi va rebotar amb Marcelo abans d'endinsar-se a la porteria de Casillas. A partir d'aquell moment, l'exhibició es va fer més visible, i la qualitat del porter madridista va evitar una severa golejada. El Reial Madrid estava desorientat i només es dedicava a donar puntades de peu i recórrer a accions violentes davant el bany blaugrana. Enmig de tal situació, Cesc Fàbregas va tancar el marcador rematant de cap una bona centrada d'Alves. Una vegada més, el Barça havia assaltat al Bernabéu amb comoditat i no hi havien excuses, victòria inapel·lable. Afortunadament, l'àrbitre va complir amb el seu deure.

La gran notícia del partit va ser l'actuació del capità Carles Puyol, el qual tots donàvem per acabat en cites d'elit, però on no li va arribar el físic li va arribar el cor blaugrana i va completar una vegada més una gran gesta al Bernabéu tapant a Cristiano Ronaldo. Precisament el portuguès és el focus de crítiques a la capital. Gran jugador contra equips petits però inexistent en les cites grans, una vegada més va quedar anul·lat davant el millor equip del món. Qui va lluir-se va ser Alexis Sánchez que va fer seure justament a Villa a la banqueta demostrant el seu bon fitxatge. Lluitador que s'hi deixa la pell i marca amb més facilitat que l'asturià. Alhora s'ha de destacar que Andrés Iniesta que va realitzar una segona meitat espectacular i va fer el que va voler amb els rivals (especialment amb l'estafa Coentrao). Cesc Fàbregas també va donar una mostra més de la gran incorporació que es va fer el passat estiu.

En fi, que la caverna mediàtica no ha aconseguit destronar el Barça com a rei del futbol i els enfrontaments cara-cara són letals, el Barça li té la moral menjada al Madrid i costarà (per sort) que canvïi. Fins i tot Mourinho es va mig resignar davant l'evidència i no va sortir a plorar. La realitat és invariable i a Madrid ho haurien de començar a assumir, la hegemonia del Barça continua. Ara, al Japó, a conquerir el futbol mundial.

2 comentaris:

Albert ha dit...

Queda molta lliga, però mentre els tinguem la mida presa, cap problema. Pinta bé a Japó, llàstima de la lesió de Villa.
Adéu!

Pau Ferrer Jal ha dit...

Tens tota la rao Ori!! la lleegenda continua!!!