dimecres, 28 de desembre de 2011

Resum esportiu del 2011



S'acaba l'any i toca fer balanç del què hem viscut durant aquests 365 anys. Anem a repassar el què ha donat de sí el 2011 en l'àmbit esportiu.

Una vegada més, l'any té un protagonista evident, el Barça de Pep Guardiola. Han passat 3 anys des que el de Santpedor va seure a la banqueta del club blaugrana i la primera temporada existosa ha donat a peu a una sèrie de temporades estel·lars en què aquest equip no ha parat de guanyar campionats i trofeus. Aquest any ha tingut un dur rival a batre, el Reial Madrid de Jose Mourinho. Una lliga impecable amb pocs errors, liderada per una exhibició contra l'etern rival golejant-lo per 5-0, va dur al Barça la tercera lliga consecutiva de l'era Guardiola. La competició de la regularitat i la persistència se l'adjudicava un Barça que havia fet front a situacions desfavorables. Acusacions de tot tipus de la caverna madridista (dopatge, arbitratges, etc) que no van poder tombar a l'equip de Pep. El gestor del vestidor va saber motivar una temporada més als seus jugadors, aïllant-los del soroll extern. Però la cirereta del pastís es va aconseguir el 28 de maig, a l'històric estadi de Wembley, on el Barça va derrotar sense cap dificultat al Manchester United de Ferguson que es rendia davant l'evidència una vegada més. El conjunt blaugrana es consagrava de nou com a campió d'Europa després d'una dura semifinal contra el Reial Madrid. Sobre el terreny de joc cap problema, perquè el Barça va mostrar la seva superioritat tan al Bernabéu com al Camp Nou. Però a la sala de premsa és on va haver més repartiment de bufatades verbals. Mourinho contra Guardiola i viceversa, el portuguès obria foc amb acusacions lamentables i l'altre no podia resistir-se a la temptació de constestar-li. Un espectacle lleig, però que no podia negar la realitat, el Barça havia tornat a superar al Madrid per segona vegada, primer a la lliga, ara a la Champions. Però no tot podia ser perfecte, un nou retrobament en la final de la Copa del Rei a Mestalla, depararia un final tràgic pels blaugranes que van sucumbir a la pròrroga amb gol de l'enemic Cristiano Ronaldo. Gairebé tot brillant excepte una relliscada, brillant.

Després d'el descans estiuenc amb la Copa América pel mig i el ferregós fitxatge de Cesc Fàbregas com a jugador del Barça , el mes d'agost ja esperava amb un parell de clàssics, que novament s'enduria el Barça, tot i que amb una igualtat extrema entre dos equips. La impotència portava a l'entrenador blanc, Jose Mourinho, a agredir absurdament al segon entrenador del Barça, Tito Vilanova, ficant-li el dit a l'ull. Tot plegat, un escàndol que volia dissimular una nova victòria del millor equip del món contra l'enemic etern. Barça i Madrid, Mozart i Salieri.

La Supercopa d'Europa contra el Porto i el Mundial de Clubs contra el Santos va ser dos tràmits més per aquest equip, que suma fins a 5 títols en un any.

El líder que ha fet possible tot això sobre el terreny de joc també té nom i cognom, Leo Messi. L'astre argentí ha enlluernat el món de futbol amb una sèrie de repartoris en varis estadis del continent, sota l'atenta mirada dels aficionats. Un mestre de la pilota que no té defensa que l'aturi i només té entre cella i cella batre rècords. Un gran jugador cobert i assistit pels treballadors reals d'aquest equip, Xavi i Iniesta al mig del camp, que li subminitren pilotes a Messi. L'altre gran sorpresa ha estat Mascherano, que ha complert les funcions que se li han requerit sense problemes davant una decaiguda del capità Puyol. Valdés i Busquets segueixen molt bé. L'única pega, Villa que ha realitzat una temporada regular, criticat pels aficionats. La lesió encara pitjor notícia. Per acabar, l'aparició d'un jove amb futur, Isaac Cuenca, extrem que promet.

En el món del futbol ningú li ha pogut fer ombra al Barça. Manchester United guanyava la Premier League però a Europa es rendia al Barça. Ara té un bon oponent a Anglaterra, el Manchester City. Cap dels dos equips jugarà els vuitens de la Champions d'enguany. A Alemanya, nova rotació de campió, sorprenentment el Borussia Dortmund. A França s'obre una nova escletxa a l'èxit, el PSG fitxava a Pastore i prometen. A Portugal, el Porto de Villas-Boas guanyava el triplet (Lliga, Copa i UEFA). A Itàlia, el clàssic AC Milà liderat pel conegut Ibrahimovic guanyava l'Scudetto. L'Inter fracassava. A Segona Divisió espanyola, el Barça B de Luis Enrique feia una temporada brillant tot i la joventut de la plantilla, mentrestant el Sabadell aconseguia l'ascens a la categoria de plata.

En bàsquet, el Barça ha reinat en Lliga i Copa, una nova exhibició de l'equip de Pascual amb un Navarro esplèndid. L'Eurolliga va ser l'únic error d'aquest equip, que no va arribar a disputar la Final Four que es jugava a casa (Palau Sant Jordi de Barcelona), en detriment del Reial Madrid. A l'NBA, el Dallas Mavericks de Nowitzki donaven la sorpresa guanyant el campionat davant de l'equipàs Miami Heat, o davant un fluix Lakers de Pau Gasol.

En handbol, el Barça ha tornat a l'elit guanyant de nou la copa d'Europa a Colònia. Sense Barrufet, no hi ha hagut cap problema per tornar a triomfar. La lliga també, amb duel aferrissat amb el Ciudad Real, posteriorment anomenat Atlético de Madrid. En futbol sala, el Barça ha estrenat el seu palmarès amb Copa de la lliga, Copa d'Espanya i lliga. Un triplet molt il·lusionant per la culerada, bona feina de l'equip de Marc Carmona. L'hoquei patins ha estat el pitjor, que provocat un canvi de tècnic.

En motor, Sebastian Vettel i els monoplaces imparables de Red Bull han tornat a imposar-se clarament en el mundial de Fórmula 1, batent tots els rècords. Mentre Ferrari i McLaren s'ho miraven impotents, el mundial tenia un amo inapel·lable. Alonso no podia fer res per impedir-ho. Almenys, la bona noticia l'aportava Alguersuari, que amb un Toro Rosso sumava punts de forma meritòria. En el món de les motos, Stoner ha guanyat el mundial de Moto GP, sense Lorenzo, ni Pedrosa ni Rossi  que li hagin plantat cara. Moto 2 ha estat per Bradl, tot i que Marc Márquez li ha posat les coses difícils. A 125, per fi el valencià Nico Terol ha pogut guanyar la categoria de bronze i així poder ascendir de nivell. La pitjor notícia, la mort acidental de l'italià Marco Simoncelli. Fins i tot en el mundial de Superbikes, el català Carles Checa a sumat un campionat. Evidentment, el món del trial també té victòries catalanes, entre Toni Bou, Adam Raga i Laia Sanz s'han repartits els èxits.
En tennis, Djokovic s'ha consolidat com a millor del món, fent una temporada brillant guanyant un munt de partits i Grand Slams. Nadal ha anat de cap a caiguda i ha fet ben poca cosa. A la Copa Davis, Espanya encapçalada per Albert Costa ha guanyat el torneig derrotant a Argentina. Per acabar, en ciclisme, el veterà australià Cadel Evans va guanyar el Tour de França imposant-se clarament a un Contador poc competitiu.

Això és un curt repàs esportiu del què ha passat aquest any. Novament, l'any té un nom, el Barça de Pep Guardiola. Esperem que el 2012 sigui ple d'èxits.

Cap comentari: