dijous, 19 de gener de 2012

Com a casa

Com a casa. Així és com se sent el Barça jugant al Bernabéu. Potser l'ambient és desfavorable però els resultats que aconsegueixen al territori blanc són immillorables. Ahir vam assistir a un nou capítol de clàssics de l'era Guardiola, i gairebé tots es desenvolupen de la mateixa manera. Domini blaugrana, Madrid tancat al darrere i esperant sortir al contraatac i, sobretot, joc violent. El Barça va sortir anit amb un l'equip de gala menys el porter (Pinto enlloc de Valdés). El canvi en la porteria seria un evident causant del gol madridista que obria el marcador. Cristiano Ronaldo més ràpid que Alves i Piqué, va marcar amb un xut creuat que el porter andalús no va poder aturar. Les coses no començaven bé però el Barça no es va preocupar perquè va seguir practicant la seva filosofia de joc. Quedava molt partit i el gol s'estava cuinant. Possessió absoluta del Barça davant un Madrid defensiu i covard. Ja a la segona part, el capità Carles Puyol va empatar el partit rematant a la sortida d'un còrner (precisament una mala especialitat dels blaugranes). La màquina ja s'havia engegat i el Madrid estava realment atemorit davant l'evidència, el Barça se'ls estava cruspint. Potser no en el marcador, però sí en el terreny de joc. El plantejament ranci i d'equip petit que va posar en pràctica Jose Mourinho els va condemnar a la derrota segura. Abidal va aconseguir el gol de la victòria (segon gol en la seva carrera al Barça) després d'una bona passada de Messi (totalment desaparegut ahir). Fins i tot, el Barça podria haver ferit més al Reial Madrid i van tenir ocasions per fer-ho, però no les van aprofitar. I què feia el Madrid davant tal exhibició? Doncs exercir l'única arma de defensa que té, violència extrema. Coentrao, Alonso, Ramos, Carvalho i evidentment, el troglodita de Pepe van fer entrades, faltes, trepitjades i agressions indignants per aquest esport. Cada clàssic passa el mateix, els "gossos ensinistrats" de Mourinho ataquen tan com poden a l'etern rival davant la inútil mirada de l'àrbitre. Sabem que és difícil xiular partits de tan alt nivell on la tensió és absoluta, però l'ull humà o la tecnologia, han de prendre mesures serioses contra aquests perills públics. Si no van a disputar la pilota és targeta vermella i punt. Un altre problema és que el Barça com a club no vol mai queixar-se perquè no entra en la filosofia guanyadora. Potser sí que és encertat, però hi ha punt en que s'ha de dir prou, perquè si no, sembla que ens estiguin prenent el pèl. En fi, que el futbol el va posar el Barça i una vegada més, sigui en la competició que sigui, els blaugranes van tornar a assaltar al Bernabéu davant un públic madridista que se li acaben les excuses per negar l'evidència. 1-2 amb gols de dos defenses que marquen ben poc. Alexis i Iniesta van ser els millors del partit. El bon fitxatge xilè va fer molta feina i el mestre manxec va fer delícies de les seves, com ens té habituats. Pinto encara va salvar el mobles. Vaja, que la historia interminable segueix, el Bernabéu ja no se'n recorda de l´'última victòria blanca a Chamartín contra el Barça.

La eliminatòria queda bastant encarada pel Barça però no tancada. Crec que el resultat d'aquesta eliminatòria afectarà al desenvolupament de la lliga. Mentre el perdedor, presumiblement el Madrid, s'excusarà dient que es podran centrar en els dos grans objectius, lliga i Champions, el guanyador tindrà el premi d'arribar més enllà a la Copa, tot i que comporti més partits en el calendari i, per tant, més cansament físic. La dosi d'optimisme que aporta aquesta eliminatòria poden canviar les coses a la lliga. Els 5 punts es farien menys farragosos de superar i el Madrid podria tenir la moral ensopida a causa de la nova eliminació davant l'equip de sempre. Per tant, s'haurà de veure el què passa, tot i que com va dir ahir un periodista anglès a Mourinho "potser guanyaran la lliga, però ho faran sense batre al Barça". És aquesta l'espineta clavada del madridisme. Mourinho encara no ha entès que el van fitxar per derrotar al Barça de Guardiola i fins que això no passi, els "merengues" no se'ls hi passarà el trauma.

Cap comentari: