dijous, 26 de gener de 2012

Resistència i patiment

Patiment, molt de patiment és el que vam passar anit tots els culers amb l'empat del Barça contra el Reial Madrid. Afortunadament tot va acabar bé i el conjunt blaugrana disputarà les semifinals de la Copa del Rei d'enguany. Després d'un resultat bo a l'anada i un Camp Nou que esperava ansiosament a l'etern rival, l'equip de Jose Mourinho va disputar un bon partit, i per molt que dolgui dir-ho, el Reial Madrid va jugar millor que el Barça en totes les facetes del joc i va merèixer guanyar el partit. L'equip de Pep Guardiola va sortir desconcentrat al terreny de joc i amb 20 segons, Higuaín ja podria haver amargat la festa blaugrana. L'equip blanc va sortir a jugar de forma valenta, conscient que havia de marcar dos gols com a mínim, van sortir a mossegar i van crear molt de perill, sobretot durant la primera hora de joc. Pinto podia estar content que no hagués encaixat cap gol perquè la mala sort s'havia apoderat del Madrid. Mentrestant, el Barça s'ho mirava impotent i intentava calmar el partit sense èxit. Per agreujar la situació, Andrés Iniesta es va lesionar, una de les estrelles necessàries pel joc del Barça havia d'abandonar el camp. Per sort, l'entrada de Pedro li va donar sort al canari, que després d'una bona jugada individual de Messi, marcava plàcidament davant Casillas. Sense donar temps de reacció al Madrid, Dani Alves engaltava una canonada imparable pel porter madrileny. Descans amb 2-0 al marcador, resultat totalment injust després de transcórrer la primera part. L'eliminatòria semblava més que sentenciada.

A la represa, el partit es va alentir. La primera part havia estat boja i trepidant i el Barça volia calmar el partit. Però no ho va aconseguir perquè amb prou feines es va acostar a la porteria de gol nord. En dos errors de la defensa blaugrana i alhora encert de l'atac madridista, el treball fet es desfeia. El Reial Madrid havia posat l'empat a 2 al marcador i encara faltaven 20 minuts de patiment col·lectiu. El Barça es va posar nerviós i no va aconseguir dominar el partit. Es va tancar a darrere com va poder i va resistir com un campió fins al minut 93. Era una imtage insòlita d'aquest Barça. Patint, aguantant amb totes les forces, bloquejant la porteria de Pinto. El Madrid assetjava l'àrea blaugrana i va merèixer guanyar. Afortunadament, el campions també han de tenir sort i ahir en van rebre bastanta per poder superar l'eliminatòria. Empat al marcador i victòria psicològica pels "merengues". L'àrbitre es va trobar amb les polèmiques habituals que hi ha en un clàssic, penals no xiulats, agressions no castigades, etc...

Han hagut de passar anys per veure el Reial Madrid de Mourinho sent superior sobre un terreny de joc que el Barça de Guardiola. A la caverna mediàtica ahir van veure la llum al final del túnel, veuen que el seu equip cada dia és més aprop de batre el Barça, sigui irònic o no, el Barça ha de millorar en diversos aspectes si vol triomfar de nou (no especular tant amb la pilota i xutar més decididament, aprendre a jugar al contraatac). Sort que comptava tota l'eliminatòria, perquè si no, en partit únic aquest Madrid és més perillós que mai. A la Champions no els vull veure ni amb pintura.

Cap comentari: