dijous, 19 d’abril de 2012

El rei que perdona

Ahir el Barça va perdre per 1-0 a Stamford Bridge contra el Chelsea en l'anada de les semifinals de la Champions League. L'esquema de partit és el que tothom esperava. Els blaugranes tenint el domini absolut de la pilota i el partit, màxima possessió i tiki-taka a la frontal de l'àrea esperant un forat entre la defensa "blue". Els londinencs sabien les qualitats del blaugranes i es van dedicar a defensar i a buscar un ràpid contraatac per poder marcar. Doncs això és el que va passar. Tant sols tres rematades a porteria del Chelsea van ser suficients per derrotar al campió d'Europa. L'ivorià Didier Drogba va anotar l'1-0 abans del descans en un contraatac conduit per Ramires després d'una pèrdua de Messi al mig del camp. Si els de Di Matteo havien estat tancats darrere durant el primer temps, la segona part encara seria pitjor. El Barça va seguir persistint amb el joc, fidel al seu estil i amb una mica de desesperació. La pilota no va voler entrar i va haver mala sort, d'acord. Però hi ha errors a corregir. 

Només Messi va buscar el gol amb el seu olfacte golejador, però ell sol, evidentment, no pot tombar tota la defensa del Chelsea. El Barça té un onze de gala però una banqueta fluixa. No hi ha cap revulsiu perillós que pugui revifar l'encallament de l'equip i això es nota. Amb tots el respectes, però Cuenca no pot ni ha de ser el nostre heroi davant el Chelsea en una semifinal de la Copa d'Europa. Pedro tenia aquest rol, però ha perdut la guspira. Aquest Barça juga de memòria i a vegades es mostra una Messidependència preocupant. Sovint falten idees en atac i totes les pilotes van per a l'estrella blaugrana que ha de fer-se les defenses rivals per sumar punts per l'equip. Saragossa i Llevant són clars exemples de la necessitat de Messi. És evident que és el millor i marca la diferència, però si un dia (com ahir), Messi està encallat, han de sorgir suports. Alexis ho fa prou bé, però l'absència de Villa i la mala forma de Pedro carreguen massa responsabilitat a Messi. 

Cesc em va decebre una vegada més. El d'Arenys és un gran jugador però el paper que assumia a l'Arsenal no és el que pot fer aquí. A l'Arsenal tenia llibertat de moviments, era l'estrella absoluta i des del mig del camp conduïa la pilota ell sol fins a la frontal de l'àrea on buscava sovint el xut. Aquí no ho pot fer. El joc de combinació del Barça no li permet fer-ho i ha de passar la pilota constantment. Ell mateix assegurava dimarts que li havia costat adaptar-se al joc del Barça i és que se li demana una feina diferent i no se sent còmode. A part d'això, ja encadena una sèrie de partits pot determinant i les ocasions que va errar ahir no es poden fallar en aquesta competició.

L'efectivitat és un altre problema que arrossega aquest equip. A la lliga espanyola necessita més de vint xuts per acabar marcant-ne dos. Doncs en la competició del KO, com és la Champions League encara és més important. Un equip que vol guanyar títols ha de ser més decisiu de cara a porteria i només cal veure les estadístiques del partit de Londres per veure la poca punteria de l'equip. Normalment surt el geni Messi a marcar d'una vegada per totes, però quan no surt... 

Mentre hi ha reis que demanen perdó, d'altres perdonen massa, aquest va ser el cas del Barça anit a Stamford Bridge.

L'eliminatòria es complica però encara podem confiar en aquest equip. Assetjant a la porteria de Cech i tenint una mica més de punteria es pot arribar a la final novament. El Barça és superior al Chelsea jugant a futbol, però el que compta és el resultat i la història del futbol només recordarà als campions.

El Madrid també s'hi haurà d'esforçar per obtenir el bitllet per a la final de Munic. Un Bayern poderós a la davantera (Ribéry, Robben, Mario Gómez) va tombar a un Madrid poc atrevit. El Bernabéu dictarà sentencia. Si la defensa bavaresa no millora la seva feblesa, ho té bastant malament per donar la sorpresa. 

PD: Buf! No hi ha temps per descansar. Aquest dissabte tenim el gran partit, un matx que pot decidir la lliga o que pot donar encara més emoció. Barça-Madrid. Els de Guardiola ja saben què han de fer i ja saben qui és el rival, més motivació impossible. Potser aquesta lliga no serà blaugrana però almenys l'equip ha de donar la cara fins el final. El Camp Nou també haurà de fer la seva feina. 

En 4 dies dos partits que poden decidir dos competicions, és l'hora de la veritat, l'hora dels campions, visca el Barça!

Cap comentari: