diumenge, 22 d’abril de 2012

Perdre així fa mal

Ahir el Reial Madrid es va proclamar virtualment campió de la lliga espanyola d'enguany després de guanyar per 1-2 al Camp Nou. El clàssic arribava amb les derrotes europees dels dos equips, malgrat tot, era el Barça qui havia d'estar més motivat de cara el partit, ja que estava obligat a guanyar per seguir posant emoció a la lliga. Però no va ser així, el Barça no posar ni èmfasi ni ganes per endur-se els tres punts i lluitar per la lliga. Dimecres passat, els blaugranes van perdre a Londres però van deixar bon sabor de boca, ja que tan sols va faltar materialitzar les ocasions de gol. Ahir no es van produir oportunitats de gol, és a dir, pitjor que l'anterior partit. No van aprendre dels errors comesos dimecres? Els faltava motivació?

Els minuts inicials ja deixaven entreveure que costaria de valent controlar el partit. El Barça estava molt imprecís en les passades i no aconseguia enllaçar ni un rondo.Un Madrid bastant tancat a darrere va voler aprofitar les accions de contraatac, Cristiano Ronaldo marxava per la banda esquerre com i quan volia superant a Puyol. Al minut 16, un malentès entre Puyol i Valdés va desembocar en el 0-1, després de la rapidesa de Khedira per introduir la pilota al fons de la xarxa.  Les coses es complicaven però hi havia temps de sobra. El conjunt blaugrana ho intentava però no hi havia manera. Messi estava en una posició molt endarrerida per tant no podia fer de real davanter centre, a l'extrem esquerre vam trobar una "guardiolada" que no va funcionar, Tello. No se li pot exigir a aquest noi que assumeixi els galons per jugar un clàssic, amb prou feina va poder encarar a Arbeloa. Ja a la segona part, els intents barcelonistes quedaven en res, ningú es desmarcava, no hi havia idees al mig del camp i el Madrid estava molt ben tancat darrere. Era necessari canvis per revolucionar el joc i algú que pogués aportar frescor a l'equip. Guardiola va encertar aleshores, però era massa tard. Alexis Sánchez va ser el revulsiu buscat i va trobar l'empat que posava emoció al partit. Mentre els culers encara celebraben l'empat i confiaven en la remuntada, Cristiano Ronaldo completava de forma impecable un atac blanc. Gerro d'aigua freda que deixava al Camp Nou gelat i al Barça derrotat. No va haver temps de reacció, els jugadors blaugranes estaven bloquejats i fins i tot els madridistes van poder assolir l'1-3. Els 4 minuts d'afegit es van convertir en un maldecap per a la defensa barcelonista que va patir per no rebre un altre gol. Final del partit, mal resultat i pitjors sensacions. El Madrid ha guanyat el clàssic i la lliga, però ho ha fet sense patir ni suar. Ràbia i pena.

Guardiola va atrevir-se a dir al final del matx que el seu equip havia jugat bé. Espero que el missatge intern fos diferent perquè si no, ens podem oblidar de millorar per dimarts. A sobre va haver-hi bronca per la filtració de l'alineació hores abans. Per acabar-ho de rematar, Piqué va quedar-se a la banqueta i augmenten els rumors de "cas Piqué", i si Telemadrid tenia raó? 

El cansament pesa en el físic dels jugadors blaugranes. Una plantilla curta amb lesionats ha estat jugant cada tres dies tres competicions i això es nota a aquesta alçada de la temporada. Messi és el millor, però quan no hi és anímicament, l'equip no sap què fer. L'argentí ha estat sobreexplotat i no ha descansat mai. Això també es nota. En les derrotes de l'equip aquesta temporada, Messi no ha marcat, raons per creure en la Messidependència. A part d'ell, qui pot assumir el rol de golejador de l'equip i suport a la davantera? Potser Alexis, però les lesions li han privat.

Bé, la lliga s'ha acabat. El Madrid és i serà just campió d'aquest torneig, ja que la regularitat i registres golejadors han estat espectaculars. Mourinho serà un ésser menyspreable i Cristiano Ronaldo un xulo, però són bons i han aportat un títol de pes a l'entitat blanca després d'anys de sequera, felicitats Florentino, ja era hora. El punt d'inflexió serà la Champions. Dimarts el Barça ha de guanyar sí o sí i recuperar-se de l'ensopegada d'anit. S'ha de deixar de banda la mala maror que hi ha al vestidor i recordar aquell joc que ens va fer gloriosos fa escassament un o dos anys. Per contra, si el Madrid aconsegueix la Copa d'Europa, i per tant, doblet, la nostra Copa del Rei pot quedar en gairebé res davant l'èxit blanc.

Confiança en aquest equip per superar el que queda, visca el Barça!

Cap comentari: