Els entrebancs blaugranes i la recta final

El Barça de Tito Vilanova acabava l'any 2012 amb alegria i felicitat per la temporada que estava realitzant. La lliga estava ben encarada i les fases més importants de Champions i Copa quedaven encara lluny. Però tot just iniciar-se el 2013, el club es veuria immers en una situació convulsa, la malaltia de l'entrenador. Tito Vilanova semblava haver superat ja els impediments de salut de fa un any i per això s'havia vist amb forces d'heredar l'equip i posar-s'hi al capdavant. Però el maleït càncer va rebrotar i el tècnic empordanès va haver de deixar la direcció de l'equip en mans del segon entrenador, el desconegut Jordi Roura. Com a conseqüència implícita, el vestidor ha trobat a faltar durant dos mesos l'entrenador. A més a més, el seu substitut no ha volgut prendre el timó de l'equip i no ha volgut assumir el rol de primer tècnic per respecte al seu líder. Durant aquest temps que s'ha fet etern metre Tito es curava i recuperava en mans del millor metges a Nova York, el conjunt blaugrana havia d'esforçar-se per tirar endavant i amb automotivació dels jugadors. A causa d'aquesta situació, l'equip va començar a mostrar-se vulnerable en lliga. Derrota ilògica a Sant Sebastià, empat a València i victòries molt suades. Defensa molt feble amb els laterals massa ofensius, Alves criticat. Valdés encaixava molts gols, un per partit com a mínim. Finalment, al davant només Messi marcava la diferència, mentre Villa i Alexis no feien res de bo. 

Arribà la setmana tràgica. Les sensacions no eren gens bones i el Madrid se'n va aprofitar. El conjunt de Mourinho visitava el Camp Nou per disputar la tornada de semifinals de la Copa del Rei. Roura havia de fer canvis tàctics a la pissarra per a reactivar l'equip. Calia una defensa més sòlida, més ritme de pilota i extrems xutadors. Cap dels elements anteriors es va produir i el Barça ho va pagar ben car. Minut 23 de la segona part 0-3 en contra. L'etern rival humiliant i eliminant als blaugranes mentre el Camp Nou s'anava buidant. Aquesta tragèdia maquillada amb un gol d'Alba va deixar molt tocat l'equip i 4 dies després, en la visita del Barça al Bernabeu, els suplents madridistes van fer més sang de la ferida culer i van sumar tres punts tot i que la lliga ja estava encarrilada. Si la lliga estava encarrilada és per dos factors, primer perquè la primera volta espectacular dels blaugranes va ser impecable i segon perquè l'etern perseguidor va abaixar els braços ben d'hora i es va rendir fàcilment en la pugna lliguera. Però el moment crucial pel barcelonisme encara estava per arribar. El 12 de març s'havia de remuntar els vuitens de final de la Champions League contra el Milan després d'un partit desafortunat i gens treballat per part dels blaugranes a San Siro. El pessimisme o més aviat realisme imperava entre la culerada i semblava una gesta molt impossible, l'equip no transmetia gens de confiança en aquell moment. La incapacitat tècnica de Roura no semblava tenir la clau per trobar l'essència d'aquest equip. Calia recuperar les sensacions de l'origen, l'essència triomfadora del Barça de Guardiola. El vestidor va fer pinya i va sortir a mostrar la seva qualitat, amb possessió ràpida, pressió, bona defensa i eficàcia. Va tornar el gran Villa que s'esperava, fins i tot Alexis i Pedro s'hi van deixar la pell per assolir la remuntada. 4-0, òbviament patint una mica. El rival s'havia atemorit davant el Barça de les millor èpoques. La plantilla era conscient del moment que travessava i va remuntar pel Tito i pels aficionats, però sobretot pel seu honor. Culers com Xavi i Piqué i professionals com Alves o Messi van lluitar fins el final per seguir vius a la Champions i per seguir amb ganes i il·lusió de guanyar títols. Roura esbufegava, prova superada. La única derrota irremediable del seu període havia estat l'eliminació en Copa. La Champions i la lliga seguien dempeus.

I ara, si la salut li ho permet, arriba l'hora de Tito. Va liderar una arrencada de temporada insòlita i ara torna per a rematar la feina de tants mesos. Arriba la recta final amb la lliga "guanyada" i les fases definitives de la Copa d'Europa. Veurem què passa i quina és l'actitud de l'equip. Si Messi i Villa s'entenen sobre el terreny de joc em quedaré força tranquil. El què és segur és que la recuperació del Tito valdrà com un títol més.