dimarts, 6 d’agost de 2013

De Tito a Tata: La transició

Estem a les portes de l'inici de la temporada 2013-14 i després d'un estiu mogut, a Can Barça hi ha certes incògnites. 

Primer de tot, cal recordar com va anar la temporada passada i què es va fer malament per no tornar-ho a repetir. El curs 2012-13 es va veure marcat per l'absència de l'entrenador durant mesos a causa de la malaltia que l'afectava. En conseqüència, qui va posar-se al capdavant del grup va ser el seu segon entrenador, Jordi Roura. Malauradament, es va notar la inexperiència i el poc coneixement de Roura i l'equip ho va notar considerablement. Després d'una primera volta espectacular, el Barça va començar a perdre punts, o si més no, a jugar de forma menys exquisita i menys convincent. Les sensacions no eren gens bones i això es va evidenciar  aviat. Tant a la Copa, com sobretot en Champions, el conjunt blaugrana va patir una davallada que demostrava el seu mal estat en el moment crucial de la temporada (de març a maig). Es va remuntar miraculosament a vuitens contra el Milan, es va patir moltíssim a quarts contra el PSG i a semifinals va arribar la sentència final per un Barça que no mereixia seguir endavant. El Bayern de Munic, a part de mostrar el seu gran potencial, va evidenciar les mancances greus del Barça. Messidependència, pèrdues de pilota, poca pressió i mala defensa. El dolorós 7-0 rebut va doldre molt als culers i va fer obrir els ulls a tothom. Per això, malgrat haver guanyat el títol de la regularitat i haver fet 100 punts a la lliga, va quedar un regust agredolç per la decebedora etapa final i la desafortunada recaiguda del Tito.

Tito i el seu cos tècnic va abusar de l'11 de gala i va fer jugar masses partits als jugadors de sempre. Això va provocar un desgast físic que va afectar clarament a les eliminatòries decisives. Messi va patir una lesió a finals de temporada que no es va saber gestionar mai i van faltar de recursos a la davantera per suplir eventualment a Messi. Ni Alexis (que corria molt), ni Pedro (desastrós) ni Villa (molt discutit) van ser garantia de gol i no van oferir el què s'esperava d'ells. Paral·lelament,  no es va donar oportunitats a relleus que s'ho mereixien com Tello o Montoya. Per què amb la lliga guanyada no es va donar entrada a suplents habituals? Inexplicable. A més a més, la defensa es va veure afectada per les lesions i es va arribar al tram decisiu amb efectius mínims. Bartra va haver de donar la cara contra el Bayern quan no s'havia confiat en ell en tota la temporada. Independentment de les baixes, els centrals no han funcionat gairebé mai i Piqué ha estat  l'únic correcte. 

Finalment, errors a la secretària tècnica i a la junta. Es va badar amb la clàusula de Thiago, no es van atrevir a explicar els motius de la no-renovació d'Abidal (tot i que jo la comparteixo), s'ha venut al màxim golejador de la selecció espanyola per un preu escandalosament baix, no s'ha venut a un jugador (Valdés) que ha manifestat voler-se'n anar un any i mig abans de la finalització del seu contracte, etc...

Vaja, un temporada que deixa bastant que desitjar. No tant pels títols sinó per les sensacions i els fets ocorreguts. Per acabar-ho de rematar, Guardiola té una sortida fora de to i intenta dividir el barcelonisme des de Munic. A sobre, al cap de tres dies, el seu examic Tito Vilanova requeia del càncer i es veia obligat a retirar-se. Tot plegat, un maleït desastre i un malson.

De presa i a corre-cuita, s'ha fitxat a un entrenador que no ha dirigit mai cap equip europeu, que amb prou feines coneix la filosofia de club i que no sap gairebé ni a quin país ve. Gerardo Martino, amb currículum envejable a Sud-amèrica, s'afronta al repte més important de la seva vida. L'aposta ( encara no sabem si encertada o no) és molt arriscada una vegada més i Zubizarreta i la junta de Rosell es troben, jo crec, davant el judici final. Hi ha mala maror en l'entorn barcelonista, molta divisió i poca més paciència amb els dirigents actuals. Econòmicament, felicitats per la feina feta, però esportivament i socialment, molts errors comesos i poc crèdit per endavant. Penso que si el projecte del Tata Martino surt malament (tan debò m'equivoqui), tot plegat esclatarà pels aires.

L'altre gran incògnita és Neymar. Gran estrella a Sud-amèrica però encara no ha trepitjat mai Europa com el Tata. Després de mesos de publicitat d'aquest jugador als mitjans de comunicació, ha arribat l'hora de veure'l en escena. Futbolísticament, no tinc cap dubte de les seves qualitats, però el seu rol dins l'equip i la convivència amb Messi és el que fa perillar. Espero que Neymar pugui compatibilizar el seu gran joc i gols amb l'assumició de segon crack, sempre per darrere de Messi. L'entorn del jugador, no gaire favorable, també serà transcendental.

Per últim, el tema de l'estiu és "el central". La feina de la secretària tècnica hauria de ser la de buscar i descobrir jugadors d'arreu que compleixin característiques adients pel Barça. Però sembla que només es guien per recomanacions i tan sols s'interessen per estrelles com Thiago Silva (inacessible econòmicament) o d'altres menys convincents (David Luiz o Agger). D'acord que hi ha poca oferta de qualitat al mercat, però si tu saps des de fa temps que necessites un central per millorar el teu equip, fes una recerca exhaustiva i detallada de centrals amb perfil "Barça", sense arribar als extrems de Chigrinsky. No sé com acabarà, però amb Tito o amb Tata cal reforçar la defensa si no volem caure amb els mateixos paranys que ens van derrotar a finals del curs passat.

Època convulsa a Can Barça, temps de canvis i revolucions. Esterem a l'expectativa de com arrenca el curs 2013-14. Crec que Tata parteix amb poca confiança dels aficionats culers i això és un hàndicap pel nostre entrenador. Que tinguem sort.

Cap comentari: