dijous, 23 de desembre del 2010

Barça 2010, no està gens malament

S'acaba l'any i toca fer repàs del que hem viscut. La veritat és que podem estar bastant contents amb el què hem vist els culers, a més hem de tenir en compte que veníem de l'any gloriós i irrepetible de les 6 copes i tot el que aconseguíssim aquest any ens semblaria poc. Hem de donar valor a la temporada dels 99 punts en que Barça i Madrid van mantenir el pols per la lliga fins a l'última jornada. Que el Barça va demostrar que és el millor en el clàssic del Bernabéu guanyat per 0-2. 

La temporada 2009-2010 també tenia un nom que el sap tothom, Leo Messi. Venia de completar una temporada brillant al costat d'Eto'o i Henry però els números no es van quedar curts. Aconseguint la pilota d'or com a millor jugador del món i després la bota d'or com a màxim golejador. Cada partit és una delícia veure'l jugar perquè sempre deixa alguna meravella i algun gol. El mig del camp també ha tingut el seu nom, Iniesta i Xavi. El manxec no va començar l'any de la millor manera. Un  continu de lesions el van deixar fora dels terrenys de joc durant un bon temps però la seva reaparició va portar a la selecció espanyola a la glòria i al Barça en un gran moment de forma. Xavi, l'incombustible i veterà de Terrassa ha fet la millor temporada des que és al Barça i per això es mereix d'una vegada per totes la pilota d'or que reconeixi el seu esforç i humilitat. Qui també s'ha reafirmat en la seva posició ha estat l'espectacular Sergio Busquets que fent una gran temporada li va arribar a treure el lloc a un Touré Yaya que acabaria marxant al Manchester City. A la defensa també s'ha consolidat l'eix que ja va donar grans resultats al 2009, Piqué i Puyol han ensenyat un gran potencial a l'igual que els laterals que han seguit sent per Alves i Abidal (que en moments de lesió ha estat ben cobert per Maxwell). A la porteria Valdés ens ha seguit donant mostres de la seva qualitat en moments claus. I a la davantera acompanyant a Messi, hem tingut a un jove que ha estat dels millors sense dubte, un tal Pedro Rodríguez (conegut com a Pedrito) anava marcant en totes les competicions i aprofitant totes les oportunitats que Pep Guardiola li donava. De mica en mica ja s'ha convertit en titular indiscutible en l'onze de gala.

El tema del davanter centre és tema a part. Primer vam tenir el sarau d'Zlatan Ibrahimovic, un noi sense pèls a llengua que deia tot el que pensava dins d'un vestidor  unit com el del Barça. Va costar un dineral i després va haver feina per treure-se'l de sobre fins acabar perdent una fortuna per perdre'l de vista. Guardiola havia eliminat a Eto'o i també ho volia fer amb Ibra. Se'n va anar al Milan i allà està triunfant i marcant gols. Va arribar David Villa, un asturià amb experiència, golejador del València i conegut de la selecció espanyola. De mica en mica es va acostumant a l'estil Barça i va fent feina, tot i que de vegades es penja una mica.

Què hagués passat si aquell 20 d'Abril Alves hagués estat més atent en defensa contra l'Inter de Milà a San Siro i l'àrbitre no s'hagués equivocat en fores de joc? Què hagués passat si  l'estafa i enganyifa de Chigrynsky hagués estat atent la nit de Reis contra el Sevilla en els vuitens de final de la Copa? Petits detalls que ens haguéssin portat a la glòria, però el gol tipus Iniesta a Stamford Bridge no arriba cada any i ens hem de conformar i estar ben satisfets amb el què hem viscut. Una lliga de 99 punts i moltes alegries i rècords pels diferents estadis on el Barça deixava petjada. Això no s'atura, això sembla que continua, esperem que per molt de temps.

També hem tingut canvi a la junta directiva del club. Hi hagut eleccions per decidir el substitut d'un fosc Joan Laporta. Rosell no va fer una gran campanya però va superar amb escreix a la resta de rivals. Ni Marc Ingla que anava de força guanyadora, ni un sorprenent i lluitador Agustí Benedito ni el pobre dofí de Laporta, Jaume Ferrer van donar guerra a Rosell. Esperem que el mandat de Sandro Rosell sigui més transparent i més cordial que el mandat de l'excitat i radical Laporta. A finals d'any també hem tingut la confirmació de que la samarreta blaugrana lluirà publicitat a canvi de diners que rebrà del Qatar. Mentre el futbol tiri, la junta també podrà.