El Barça es va proclamar campió d'Europa després de derrotar al Manchester United en la gran final de la Champions celebrada al mític estadi de Wembley, a la ciutat de Londres. Després dies i hores eternes de prèvies des de la capital anglesa, l'hora de la veritat va arribar. L'onze de gala del Barça amb l'absència sorprenent de Puyol va sortir molt nerviós sobre la gespa i durant els primers 10 minuts (com va passar a Roma), el domini del joc va ser més pel Manchester United. De mica en mica, el Barça es va anar fent amb la possessió, tocar i tocar i amb el tiki-taka inconfusible. La primera part ja estava en mans del conjunt blaugrana i després de continus atacs, Pedro va obrir la llauna després d'una gran passada del de sempre, Xavi. El domini era aclaparador per ser una final de la Champions i semblava que el gol de la tranquill·litat podia arribar en qualsevol moment però en una jugada aïllada, Rooney va completar una bona combinació del conjunt anglès que va acabar al fons de la porteria de Valdés. Resultat immerescut, però en una final toca patir. Ja la segona part, amb un Barça endollat de nou, les accions atacants blaugranes eren constants. Al minut 53, Messi obria una escletxa cap a la glòria amb un gol dels seus. L'exhibició va continuar i Villa va tancar el recital amb un golàs que li salva la irregular temporada que ha fet. A la segona part no va existir el Manchester United i només es va dedicar a contemplar el bon futbol del rival i a fer esporàdiques faltes (Valencia). L'àrbitre hongarès (per sort no va ser protagonista), va xiular el final del partit i l'eufòria es va desbordar a Wembley, a l'Arc de Triomf, a Canaletes i a tot arreu. La quarta corona europea ja estava en mans del Barça entrant en el club selecte d'equips amb un nombre de títols de Champions envejable.
Gran partit de tot l'equip, va marcar la tripleta atacant, Xavi brillant i la defensa perfecte. Abidal va aixecar la orelluda gràcies a la solideritat del capità Puyol. Després va venir la corresponent celebració. Festa privada, rúa i parlaments al Camp Nou.
Aquest equip segueix la llegenda, segueix fent història i ha conquerit un nou títol, el títol més valorat del continent. Celebrem i no ens cansem mai de lloar aquest gran equip incansable liderat pel motivador Guardiola que després d'aconseguir el 10è trofeu segueix tenint ambició per anar a més. La glòria en que està el Barça, fa que el vestidor sigui més que mai una família i mentre la pilota entri, aquests jugadors formaran un gran equip, visca el Barça!!!!!!
Pd: Això no és tot, des de Colònia, el Barça d'handbol s'ha convertit en campió d'europa després de derrotar al Ciudad Real, quin orgull ser d'aquest club!
1 comentari:
Sempre ens quedarem curts valorant aquest equip.
És fantàstic que que l'equip d'handbol aconseguís la Champions un dia després que el de futbol. Ja ho diu el càntic, ser del Barça és el millor que hi ha.
Adéu!
Publica un comentari a l'entrada