dilluns, 25 de juliol del 2011

Alexis, Bojan, Evans, Alonso i Uruguai

Per fi, per bo o per dolent, el serial de l'estiu juntament amb el de Cesc ha finalitzat. Alexis Sánchez ja ha estat presentat oficialment com a nou jugador del Barça per les properes 4 temporades. Després de setmanes i setmanes de negociacions eternes i estira-i-arronsa incabables, el jugador xilè ja és blaugrana. Tal com he expressat anteriorment, el reforç d'Alexis era prescindible, sobretot pel preu. Un noi que és l'estrella del seu país i que ha liderat com a pogut a la seva selecció durant la seva curta durada a la Copa América, ha estat valorat en 26 milions d'euros més 11 milions variables. és a dir, el Barça podria arribar a pagar 37 milions per aquest jugador que NO està consagrat en el món del futbol. Tenint en compte la delicada situació econòmica que està vivint el club i les errades en fitxatges que s'han produit des que Guardiola és a la banqueta, el club blaugrana no es pot permetre el luxe de renunciar els serveis d'un jugador malvenent-lo. Per tant, no pot passar com Ibrahimovic, Chigrinsky o Cáceres, els quals no es van arribar a amortitzar mai. És hora que es pugui treure el màxim rendiment als jugadors fitxats i vendre'ls si és necessari i a bon preu (com Touré Yayá, per exemple).

Diuen que Alexis va ser una petició expressa del Pep i espero que tingués en compte que és jugador amb un estil molt diferent al Barça i que l'haurà de saber educar a la manera de jugar del Barça, cosa que no va aconseguir amb Chigrinsky. Guardiola assumeix la responsabilitat d'aquest fitxatge i n'haurà d'assumir les conseqüències, siguin positives (tant debò) o negatives. Ja no es poden fer experiments d'aquest tipus tant arriscats, i menys quan els preus que mouen el mercat són tan elevats. Li desitjo el millor a Alexis i espero que pel bé del Barça s'adapti i la pressió rebuda últimament no l'afecti sobre el terreny de joc.

La incorporació d'Alexis ha afectat directament a Bojan Krkic, que ja és nou jugador de la Roma. El noi de Linyola se'n va enfadat amb Guardiola per la manca d'oportunitats que li ha donat i espera triunfar a fora, al costat de Luis Enrique. Entenc relativament a Bojan que li quedés l'espineta de no haver pogut jugar ni un minut de la final de la Champions a Wembley. Per altre banda, comprenc que Guardiola digués prou i estigués fart de la poca efectivitat que tenia Bojan quan es trobava sobre el terreny de joc. El millor que pot fer Bojan és escampar la boira i que exploti el seu futbol a l'estranger, així, d'una vegada per totes aconseguirà madurar futbolísticament.

Deixant el futbol a banda, aquest diumenge passat ha acabat el Tour de França de ciclisme, el qual ha guanyat meritòriament Cadel Evans. L'australià veterà ha fet una feina impecable rematada dissabte en la seva especialitat, la contrarrellotja. Els germans Schlek han lluitat fins el final tot i que no l'han atrapat. Contador s'ha quedat amb un pam de nas i ha fet un mal Tour, fallant a les etapes decisives, les de muntanya. Per altre banda, Samuel Sáchez se'n va satisfet per la feina feta, aconseguint el maillot d'escalador.

En F1, un nou gran Premi, aquest cop a Alemanya, ha indicat que els Red Bull ja no són tant superiors i que Hamilton i Alonso intentaran posar les coses difícils a Webber i Vettel fins el final. Malauradament, sembla que ja és massa tard.
El futbol que estem veient aquests últims dies es basa en partits amistosos, molts d'ells infumables. Però també hem pogut veure una competició oficial com és la Copa Amèrica. Durant tres setmanes, els països sud-americans han disputat a l'Argentina la competició continental. Amb els desastres de l'Argentina i Brasil, l'única selecció que ha fet un paper més que digne i ha acabat guanyant el torneig ha estat l'Uruguai de Tabárez, que amb els gols de Forlán i Luis Suárez, es van cruspir al Paraguai en la final celebrada ahir al Monumental de Buenos Aires.

En fi, el món de l'esport no s'atura mai, però tots desitjem que comenci el futbol de veritat, el futbol del Barça. Cada cop queda menys per la disputa de la primera competició oficial, la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid.